Quina cosa més antiga, la setmana de de la qualitat..

..però, en honor de la setmana de la qualitat, reflecteixo una frase que he trobat a l'ùltim llibre de Seth Godin, Tribes, que tracta, sobre tot, de lideratge:

"The six sigma charade is largely about hiding from change, because change is never pefect. Change means reinvention, and until something is reinvented, we have no idea what the spec is"

Bon material de reflexió. Serà sis sigma com el cotxe híbrid, una millora per a que res no canvii, i per mantenir l' status quo?

.. a la terra? Aquesta és la pregunta que es feia Joan Martinez Alier, a una interessantísima sessió dins el cicle NOW, al CCCB, que va tenir lloc la setmana passada.

La resposta és que, de entrada, no ho sembla, sobretot si seguim enganxats a la vella economia, que segueix un paradigma obsolet i erroni, que només considera els diners i ignora els demés recursos(finits), així com el treballs no remunerats.

Introduïnt aquesta mateixa conferència, Jordi Pigem ens deia que estem vivint un moment interesantíssim, i que aquesta crisi podria ser - i caldria que fos - l'inici d'una nova era postconsumista.

Per descomptat, toca repensar/reinventar moltes coses. I la clau es el nou paradigma econòmic: la economia ecològica, la economia de la sostenibilitat i l'eficiència.

La tercera participant a la trobada, Susan George, ens explicava, entre moltes altres coses, que no es podia considerar gaire normal que un "bon gestor de funds" és tragués un sou de un bilió de dòlars a l'any - si, 10 amb nou zeros- això sí que és crear riquesa.. ni que els nostres diners destinats a rescatar els bancs tornin a anar a parar a aquesta mena de fauna..

Potser sí que és veritat que és difícil trobar vida intel.ligent a l'Univers..

Segons un article aparegut recentment a l'Economist, no només no avancem, sino que anem enrere. Les diferències salarials entre els executius i les executives van sent cada vegada més altes, a favor dels executius. Sembla que lo del sostre de vidre va en serio, i que els plans d'igualtat, quan n'hi ha, no acaben de ser tan efectius.

Ja fa dies que em va arribar un opuscle del Centre Delàs, amb una informació que crec d'interés. Més o menys, tots els que som al "mundillo" de la qualitat i la certificació sabéiem que un grup inversor havia agafat el control de Applus (ex LGAI, que, recordem, es va fundar des de l'administració per oferir un servei al teixit industrial català). El que no sabíem, al menys jo, és qui era aquest grup, ni menys encara en quina companyia estava Applus.


En efecte, segons Delàs - i verificat en els respectius llocs web - entre els accionistes del grup Carlyle - aquest és el nou propietari d'Applus - es compten George Bush pare, la família Bin Laden, James Baker (exsecretari d'estat dels EEUU), i altres. El seu Director per Europa és Olivier Sarkozy, germà de qui us imagineu.



Entre les empreses del grup s'hi compten, entre altres, unes quantes en els camps de "defence & aerospace".. i mitjans de comunicació. Ja sabeu que no és estrany que aquests camps apareguin plegats.. Interessant, no?












Doncs ja sabeu on van a parar els vostres calerons quan porteu el cotxe a la ITV!

El  Pais  ha dedicat una mena d'especial a la música de les eleccions americanes. De tots els vídeos que hi surten, alguns impagables, com el venerable blues de McCain,  m'he fixa-t especialment en aquest:

..segurament és un exemple de moltes coses. N'asenyalo dues:

a) Les eleccions de la metròpoli afecten  - i interessen - tothom.

b) Toquem els instruments que toquem,  i anem vestits com anem vestits, el nostre món és el mateix. I a Africa estan tant al lloro o més que nosaltres..

N0, si segurament l'amic Bob tenia raó.. i fins i tot la prova està en ell mateix

Però jo volia dir una altre cosa:

Segons es pot llegir al New York Times, Wal-Mart, the world’s largest retailer, i paradigma de l'empresa que fins ara no es caracteritzava precisament per la seva preocupació per cap mena de sostenibilitat,  sinó que més aviat era coneguda per - a base de forçar preus super-baixos - fomentar el trabajo-basura , als seus establiments i als dels seus proveïdors, ha decidit - segurament, i això és meu, forçada per els consumidors - imposar als seus proveïdors (i comença a Xina) la adhesió a normes étiques i ambientals estrictes. Potser el model, més aviat  depredador, canvia , o es tracta de canviar perque res no canvii? .. temps al temps, però serà bó estar amatent.

Ahir vaig anar a una mena de conferència del conseller Maragall sobre la nova llei de Educació, que es va fer a Sant Cugat. Veient els esforços - bastant reeixits - del conseller per convencer pares, i sobretot mestres més aviat escèptics, vaig recordar una anècdota que va contar Josué Sallent (Director General de la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat) a una jornada sobre el talent a la empresa, organitzada per la Fundació Barcelona Digital sobre com havia anat la conscienciació dels mestres a Corea, si no recordo malament - en qualsevol cas, a un tigre asiàtic. Es veu que va sortir el primer ministre a la Televisió. Es va adreçar als mestres i els va dir que s'havien de posar les piles en el tema de les TTII, ja que el futur del país depenia - entre altres coses - de que els seus alumnes fossin capaços d'integrarse a la societat de la informació. I ja va estar. El 80% dels mestres va fer cas. El 20% que no va fer cas, els van fer al carrer. I no va ser tot, es veu que els nens no n'aprenien prou. Llavors el primer ministre va tornar a sortir a la televisió, adreçant-se, aquest cop, a les mares. El mateix: el futur del pais en general, i cadascun dels seus fills en particular depenia de les seves habilitats digitals. I elles els havien de engrescar i ajudar. I les mares ho van fer. Es veu que no va caler fer-ne cap fora.

Potser l'avantatge competitiu d'aquests països no està només en els preus baixos..